FINESTRA
Arrels amunt, amunt de la faldilla nupcial que entranya
el món, tota la llum dels anys dels grans guaitadors feta saba, avança entre nusos
la tradició per les branques, les branques com pinzells i el laberint a bastir el cel, a honrar-lo amb la
llengua del cicle de la pluja. Un branquilló tot just podria ser un bon i honorable lloc.
Passar de nus i deixar-se endur perl a branca i ser tot just un branquilló on fer la barca on fer la casa on el
mirador, abans que la temporada caduqui i l’eternitat de la collita s’acumuli
als anells. Encara que sigui un sol poema que permeti callar i dir i admirar la
fulla com voleia cap als nervis futurs de l’arbre, la fulla per on tremola l’arbre
de la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada