Variació

I

Tenia 16 anys quan vaig deixar de funcionar. 

La por reclamava l'abraçada que li devia, 

i era tan forta com la mort

i tot el món de creences en ella acomplerta.

El llenguatge hi anava  i ella en tornava,

les cames trèmules com aigua,
la pell galçar-se per dins,

com recordant la sang

brollant d'un membre acabat de tallar. 

Un ombra dins la nit penetrant 

i les estrelles, llavors... i…

Totes les paraules en una sola: por.  

Llavors imaginar Maharshi 
dins el meu cap, alguna cosa com:

cap a la selva llavors, endins, ben quiet, 

morir amb la por
i ja quedar-hi plantat, i amb tu el Temps. 

I ja sense ment el cos tanmateix prosseguir

la seva condició de selva. 

Allò de que 
"l'amor és anar al tot i trobar-hi l'amo."
I ja només la calma formiguejant 
d'estar viu, camaleònic.
El patrimoni que vaga per la sang.

Desig i voluntat en santes núpcies. 

I de la solitud aprendre'n sinònims 

i que casa és el món

i el llenguatge l'ombra de l'ésser

i la mort el gran experiment de la consciència.

I anar tan buit de tot que tot et passa i traspassa. 

No ho sé, 

és que potser l'ara no és l'ull de la memòria

i la llum sortint

vinguda a contradir-se com un zel?

Al mirall només la imatge de Maharshi

interrogant: Qui ets tu?

I, 

al marge de noms, congnoms i DNI,

no saber-ho. 

Com explicar allò que ets 

sense literatura?

I ja

jo, que, ei:

i si sóc etern i el cos una selva

quin prec estrany llavors 
morir d'inanició?

I llavors tot de fantasmes 

venint dels pares 

que t'han criat i venint dels fills

que algun dia hauràs de tenir 

com dient tots: tria. 

I ja només: 

el xerrac de l'angoixa 
fent via per la selva del cap

o anar a dormir.

           
II

I l'UG, com dient:
aquell que ja ho veu, agafa la porta i se'n va.