17 de des. 2014

(Brot)

    
De vacances, dormir al carrer 
fou un bon aprenentatge 
quan, camí de Grècia, ascetes motxillers 
del pa amb tomàquet, mentre 
un llegia Dostoievski i l'altre Krishnamurti, que 
al capdavall tots acaben en i, el carrer, deia, també podia ser 
una andana d'estació o de bus, com un racó de plaça, d'arbusts 
i males herbes a un parc, i vora les vies, com un bosc de pins 
a tocar de costa, trens, una casa en construcció, o fins si tot 
la coberta d'un hostal, ja a Nauplio, 
la coberta i llevar-se a can rumia,
i passejar-la pel cami de serp ran de la mar,
amb uns nois llançant-se al mar des d'una farola, 
ran de la mar on la senda és un home que passeja,
un home plorat i begut que passeja pel meu cap 
i que ha vingut a explicar-me que, 
definitivament, de vacances dormir al carrer 
fou un bon aprenentatge.