El nas

 

Mal de pit s’esbranqui

per tot el tronc, trèmules

les cames com fulles.

Persistent un dubte fimbra

per la veu talment arquet

de violí... Ma obra, heu-s-la!

Floreix d’una certa inòpia

recreativa, de pa amb vi...

Nois, ma saviesa em cansa.

.

És difícil de saber...  segons el dia...

El nas  no sap si merda

o nou perfum desconegut

fins aleshores... Clar, depèn...

I, nois, potser va sent hora

que me’n torni a jaure al llit.