D'abans d'anar a dormir estant

I. D'ABANS D'ANAR A DORMIR ESTANT

A la moto del ser i el temps
jo hi vaig de paquet.
I condueix la història
que de tan universal
és personal i intransferible
com la infàmia.
I l'angoixa, gasolina.

(en la meva altíssima pressumpció em pregunto:
què en saben el ser i el temps de l'hòstia, eh?
-on ,en tot cas, ser la hòstia implica saber-ne el séc que provoca?-)

(La poesia,
el casc que m'he deixat a casa)

A la qual cosa només queda afegir
Que l'ombra és un mirall que se la sap llarga
Que ensopega amb les cames
Diu: tu, tu mateix. Ja vindràs.




II. D'ABANS D'ANAR A DORMIR ESTANT
(PAREPET DEL SOBRETOT, MALGRAT TOT)

De jove corria món d'esquena a la paret
que -impàvida i fidel com l'ombra-
acabaria presentant-se com la façana de ma casa.
Fetes les presentacions pertinents a la façana
m'hi vaig posar d'esquena:
"Que a casa no s'hi entra
sinó que ja hi som dins
de cap enfora: ah, paret!"
Que la cosa de que l'ombra
és cotxe escombra, finestra, jo jau sabia,
il·luminat de necessitat com anava,
veient-les passar.

I, s'hi ha mística, hi és tísica, al seu pesar.

(Amb tots els drets reservats.
Queda dit.)  



III. DE LA SÈRIE 'NI CAS':

Ull contra ull
del guardacosta al del nàufrag,
per posar tan sols un exemple,
l'esquizofrènia sembla ser
l'estat natural del nostre temps.