(A mode de poètica, diguem-ne)

L’esqueix, que és lo romput

i certa tendència al florir,

tot obert a les possibilitats:

de la mateixa soca, diferents llucs.

Tot encès a les beceroles, en sucessió,

que és com l’esqueix es planta

i s’engreixa: com a possibilitat i prou,

que arribar és la mort

(La resta: un parlem-ne

va!, trobem-nos allà on el camí 

es fa trama, copa d’arbre,

laberint, illa, pulmó,

on l’heroi són les cames, allà,

amb l’esqueix i amb tot

i res, passant pàgina).