(...)

EN LA MESURA DE L'IMPOSSIBLE, DIGUEM

Amb cristall d’alè soldat a la cadena,

amb la vènia del glaç a rompre

la carena, venia.

Prò de la pedra del camí

a la pedreta dins de la sabata

rodola un roc que vol ser estàtua

i no se n’acaba de sortir.

És, tanmateix, cristall d’alè

vingut a omplir un buit

que s’hi torna, fa forat

-amb cristall d’alè
a la solapa…

  

***

BREU ELOGI A LA VELLESA

Perquè ha plogut, plou i plourà,
"conocerse es el relámpago"

vol dir també la prosa

de després quan toca viure

enllà del llamp, i esculpir-lo

amb la carn, amb l’ombra,

i fer-te’n una crosa,

tot tu ja crossa

deixant un rastre
de tronets i tarquim
al passar…