Estrelleta estrelleta, plana un desconsol de que les coses vagin del que volen al que poden, hi ha una entestar-se en la recerca que condueix a resar que és escriure que
és un eco eco que és tic (que ja és Com i Què?, a la manera d'un cor que es dóna ell
mateix la corda, a la manera del focus d'un estadi que algú s’ha oblidat encès després
del partit, el seu lluir intermitent, davant la matinada, a punt de fondre’s).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada