No és pas de dir (De la sèrie 'Ringorrangos')

Escriure no omple el buit, el centrifuga. Tots els dirt tracks, tornados, baldufes, agulles al vinil i etcèteres en vinagre, no són sinó un art de derrapar el zero, l’afany per la constant que equilibri l’equació, la constant vinguda en forma de no res camí de tornar-hi. El no-res que quan l’anomenes s’esborra, i que quan s’esborra apareix. Per alguna cosa és el no-res. Per això no es pot dir, per això jo ho dic escrivint. Com si diguéssim. Perquè aquest no saber-lo dir és la millor prova de la seva existència. Per defecte. O que sigui almenys un provar-ho. Fer-ne un poema que desempati. Per defecte, ni que sigui. I, escolta, si la cosa no funciona almenys donar la nota de manera musical.