Escolto en la remor del vent a frec de branca el Jo de l'arbre.
Coses com:
Tota obra és d’estar per casa. L’obra
que és l’arbre, i la seva equació de creixences. Telaranyes i matriuskes. Perquè
tan important resulta la creixença que s’escriu en la immediatesa ramificada de les
branques com la que calla al pòsit d’anells que fermen i signifiquen el tronc.
Coses com:
El fruit està sobrevalorat, és l'absoluta tirania del resultat
–com si a tu et valoressin només per l'esperma o el seu equivalent femení.
I de les arrels, què vols que et digui? Són filles del pare de les arrels, i etcètera.
El fruit està sobrevalorat, és l'absoluta tirania del resultat
–com si a tu et valoressin només per l'esperma o el seu equivalent femení.
I de les arrels, què vols que et digui? Són filles del pare de les arrels, i etcètera.
L’etcètera? qüestió de fe.
La fe, saber-se enllà l’esquerda del mirall.
Escolto en la remor del vent el Jo de l'arbre parlar per les fulles.
Són la nineta dels meus ulls, diu.
Coses com: ah, les fulles:
les fulles que tremolen el cost del pol·len envolar-se
no pas degut al vent sinó per pur plaer metafísic!
Escolto en la remor del vent el Jo de l'arbre parlar per les fulles.
Són la nineta dels meus ulls, diu.
Coses com: ah, les fulles:
les fulles que tremolen el cost del pol·len envolar-se
no pas degut al vent sinó per pur plaer metafísic!
Així les coses
–i d'estar per casa, dic:
–i d'estar per casa, dic:
Mon pare fuster,
ma mare llibrera.
ma mare llibrera.
I jo, nascut arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada