(Tres pics i repicó)

[De la sèrie 'DEL SEU MELIC NINGÚ EN DIRÀ POMA':]
Vist lo vist, desobeir el suposat maniqueisme de déu en relació a l’arbre del coneixement però deixar-se seduir per l’argúcia publicista del diable, resulta previsible i ja devia formar part del pla des del principi. Al capdavall tenim la boca per a menjar*. La verdadera temptació però hauria d’haver estat menjar-se la serp (o com escriu Rafael Ruiz de Gauna: “Yavé con una serpiente en la mano derecha y una manzana en la otra”). La qüestió que queda per resoldre és si abans o després de la Poma. [Déu és puta, reparteix les cartes per poder demostrar després les seves habilitats al póker]. 

*[això no pretén justificar el mal “per se, per ser” (Domènech Ponsatí): la possibilitat de que sigui condició innata no la valida com a possiblitat d’acció (de fet, si alguna lluita justifica el mal és contra ell mateix), i aquí m’adono de que caic en contradicció no buscada i/o que cometo preterició, així que per mirar de curar-me en salut resumeixo el tema del mal en els següents dos aforismes de Kafka: “No permetis que el mal et faci creure que podries tenir secretes per a ell”, i: “Si mai l’hem acollit, el mal ja no demana que hi creguem”. Veurem per on perd oli el ‘mal de segle’ aquesta vegada. Però que el perdi no significa que l’oli en tingui la culpa sinó més aviat que el problema ver és la conjuntura (també dita ‘mal de segle’), que l’etiqueta com a “perdre”. L’etiqueta que etiqueta. (Que no ho tinc clar ja en deu deixar constància el propi estil. Com cal.)]

***

[De la sèrie 'DEL SEU MELIC NINGÚ EN DIRÀ POMA':]
A la Poma no s’hi va, s’hi arriba (vegis sinó Newton, Adàn i Eva, però també Èdip, fins Prometeu, i etcètera).

***

Pienso en castellano también, indiscriminadament i en cadena, sangtraït i tot. Tot suma: la pensa, mon pinso.

***

[FREUDIANA]
Sinistre: que s'estranya de l'entranya que l'estreny. (La creu ministra!)

***

Escriu de cara a marge, fa camí a lo ample.

***

Va de cara, la dóna: li faran nova.

***

[ACLARIMENT]

A la perseverança tota la raó i, ei, que se la quedi, que és quan toco de peus a terra que em foto l'hòstia.

***

Poesia és 
-ad hoc-: 
palla

pel pa
de cada dia,
el que s'hi dóna.

***

Del cau al caure, del creure a la creu, un no re

que treu el cap

que és troballa en la llengua

-l’aspecte d’allò dit-,

que ha d’anar més enllà de l’acudit barat

la troballa ha d’anar més enllà de la troballa

o no serà, un no ser que ve en forma de ridícul,

dat pel cul i re-

començar.   

***