Mastego promeses
com xiclet,
l’abscés de dolç mudat a àcid;
caria les dents, la nit hi mora.
l’abscés de dolç mudat a àcid;
caria les dents, la nit hi mora.
La nit que ara mastega en mi.
Vine: amb llum de lluna a desvetllar
les ombres de
la nit, tu vine; amb llum
d’estrella
morta a dir la nit, vine
al cor del corc amb tot allò
que no,
i que no s’acaba, i perquè no: vine
i mastega, mastega la nit amb mi.
i que no s’acaba, i perquè no: vine
i mastega, mastega la nit amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada