20 de maig 2016

(20-IV-16)


Mastego promeses com xiclet,
l’abscés de dolç mudat a àcid;
caria les dents, la nit hi mora.
La nit que ara mastega en mi.

Vine: amb llum de lluna a desvetllar
les ombres de la nit, tu vine; amb llum
d’estrella morta a dir la nit, vine

al cor del corc amb tot allò que no, 
i que no s’acaba, i perquè no: vine 
i mastega, mastega la nit amb mi.