Reversionat (AR, II)

II

I és ja el mar
(i no saber què fer-ne)
un jo ja sull d’allò volgut
curull de no dir-ne la sal
i ser-la per omissió
del mar quan comença a bullir.

I per l’esquerda xup-xup,
entre paraula i ferida; un rostre
que ve pot provenir d’un mirall,
mirall que ve pot servir per veure-hi l’altre.

I tastar la sal del poema com salla
la sal, al mar, son veure-hi clar

(Irremeiable, irremediable como las manos
del náufrago confundidas con las olas,
la sal del poema afilando:
"-Nada, nada").