XLVI
Si vas endins, trobar-se
se'n riu de tu.
Ja n'hi records s'hi abstracten.
[...]
Si vas endins, donar-se
al monument del Far
allunya aquella llum
que va exigir-te exacte.
MARC ROMERA
Passa que la veritat passa i és arribar al far i veure-la allà feta i deixada estar, en el secret del far, exacte com el seu mirar, allà, encimentada pel graó que és gra i engruna, com dient: tu mira, tu només mira, allà, la llum en el seu girar pel món com dient-te: el veure-hi clar; tot just un mirar de veure-hi, i, la veritat, quan tu hi vas ella ja en torna. I el següent.
I PER L'ESCALA DE CARGOL PERFECTES
ELS ANGLES MORTS CAMPAVEN
AL SEU DEIXAR-SE ESTAR
3 comentaris:
XI
sense un cos
però a través seu,
lliscant com una música,
el gest senzill,
tan lent,
tan vast,
de l´aigua fer-se pedra.
Ramon Boixeda. Del poemari El Sedàs
Imma C.
...
...
Publica un comentari a l'entrada