Pèndol sideri

Per en Max

`

Esmorzar estona parèntesi dibuix lliure, pati dels gronxadors o pati partit de futbol suada total, construïr cabanyes amb els troncs esporgats o tapar el desguàs amb terrosos i deixar la font en mode cascada. Avui, el gris d’avui és així de nyonyo, tonto, infantil, com el nen que es posa els prismàtics del revés, mira a la mare que té al costat, i crida: que em veeeuus!!!???

`

Pandora's club

`

Al tren, ple de gent i nosaltres, seient maleta i llibre i auricolars tot mirant de no sentir l’exèrcit de petits escoltes histèrics, parada següent i exèrcit literal de freakis vestits de guerrers medievals, amb espases i armadures i escuts i botes i de tot, venint d’algun festival de rol o algo i amb converses del tipus: “-Has intentado Dragonpower en modo 3?”, “–A mi me quedaven 3 balas y 4 zombies que matar”. Parada següent i uns negres amb una bici i una dona amb cotxet i gent gent gent, el quillo de torn que ens deleita amb la musiqueta sí o sí i el revisor que passa de tot que no demana tiquets només li diu al del Dragonpower: -Qué, a cuantos te has cargado?. I tot de culés també i un home que no para de parlar i que si el barça això i allò i l’altre que si en faran dotze i vinga obvietats i obvietats llençades a l’aire de per si ja dens del galliner aquest on estem, i sí, antropològicament està molt bé, però no estaria de més una política de seients numerats, i a veure per quan les bombolles acondicionades per viatjar.

`

Dic

Al tren, com disfruto rellegint Canaris fosforescents. A l’estómac, com derrapen les copes i el restaurant Indi d’ahir fent rally. A la ràdio del cotxe, prou ja de grupets catalans pastel. A la mandra, aquesta nit toca Kitsch i F.P. i toca nar-hi. Al capritx, si et portes bé encara et caurà un Blue Ribbon empebrat de Cal Veguer. Als ocellets del cap de l’endemà, molaria fer alguna caminada dominguera per Les Guilleries però hi han molts però’s, possible ressaca i Barcelona i etcètera. A Berlín, ja falta menys. A la por a volar, ja en parlarem. A la presa de Swan, uauh!. A la butxaca, lliga’m com Ulises. A l’educació, tu primera. A la vergonya, se m’has quedat petita. A la lògica, prent-ho com vulguis. A la tristesa, alegria.

foto

De la finestra estant

`

Quan escampi la boira que té
la capsa aquestes frases agafaran forma
i fluirà el riu!

(ENRIC CASASSES,

Canaris fosforescents)

I
Avui resulta que
tot ve de la Mare
(el Pare seria més
aviat circumstancial)
i això jo jau sabia
i no és gran cosa
però així estan les coses
-concretament-
quan amago el cap
sota l’ala dels demés
sota l’infinit de
microscopis i telescopis
donant-se la mà
-aquí, ara-
quan miro de no veure-hi.



II
Avui és ben vritat que
qui tot ho vol tot ho perd
i no caldria dir res més
si no fos que el llenguatge és puta
i li ensenya les seves millors bragues
tot passejant-se-li pel davant
i la vritat
fa salivera tot fent camí
(i la mentida, quina gran gasolinera)



III
Poder fer el què et doni la gana
quin descans seria! si no fos
aquest donar-se a la gana
(m’empaita tot fugint)
esperant un Déu que t’arrossegui
les castanyes del foc
mentre les brases se’t van cruspint,
lentament,
els somnis.



IV
Ja ho diuen, i jo també m’ho dic, caminar recte
però la perspectiva mai és recte
i perseguir ombres embriaga.
I la recta, aquest petit segment de l’horitzó,
i l’horitzó, aquest petit segment de la rodona
i la rodona, aquest punt (de vista) vist amb la perspectiva necessària…
I tot Cristu oblidant imaginant els somnis a les cames
i les cames ensopegant de tan mirar-se els peus.
I jo que només vull descansar
i casa meva que fa vacances.



V
Jo voldria viure només viure
però la vida s’encabrona i em trenca
el cor varis cops al dia
i ho traeix tot fins i tot a si mateixa
i va escampant l’inamovible canvi,
perquè la seva eternitat és sobreviure.
La meva, viure una estona.



VII
Així, en plan místic
i per fer veure que ens entenem, dir
que: la saviesa no és per qui la troba
sinó més aviat per qui la deixa de buscar,
tot això suposant que saviesa
vulgui dir alguna cosa.
Afegir només allò del poeta que diu
que “serà sense saber-ho” ,
el poeta que
malgrat tot
diu.



VIII
Entre moltes altres coses
als llibres hi troba la intimitat
de no estar a la lluna en públic,
de poder fer l’home llop
i anticipar-se a l’eternitat
tot momificant-se.



IX
Ben mirat i entrant de ple en l’estupidesa
que de vegades adquireixen els mots
-la pròpia, s’entén-
escriure buscant consol
escriure

-per exemple-:
més que morir, desnéixer.



X
No és tal el malson de l’aire condicionat
però això no treu que si no fos la mandra
potser els folls es tornarien savis
i els savis folls

i el món funcionaria del revés,
com sempre.



XI
Fer-se gran de cop
en descobrir la por a morir,
gran o potser petit.
Aprendre a dubtar.
Escampar la boira.



XII
Punxa el cim tan espadat de l’ideal,
com un llamp, punxa.
També avançar o recular, que és caure.



XIII
Aquell mimar-lo que el fa sentir encara més sol.
(sospita de les bones intencions,
sospitar de tot és la seva manera de somiar,
la seva curiosa manera d’estimar)
Aquell odiar amb la mateixa
passió amb què abans estimava
(que demostra, si és que calia,
que l’energia no es crea ni es destrueix).
Aquell no saber mentir que el fa ser

infidel a si mateix
(s’ho guarda tot a base de mastegar
i pintar grafitis a la paret mestre).
Aquell sentir l’abraçada com una presó
(com una hipoteca exprimint-lo
amb retrets de final de mes)…
Però ell es casa. Cada dia.
(El dolor li acota l’impossible).



XIV
Més fàcil que escriure l’alegria, els trasbalsos.
Cal inventar joguets i tot allò que acabarà per ser real,
fins i tot la realitat mateixa. No fos que ella
ens inventés primer.

(Construir mausoleus, dir-n’hi trofeus i celebrar l’eureka. Pescar per arrossegament…)



XV
El pou com la carn
i la sang com la font
condemnada a tenir set,
mentre l’aigua dansa
per totes les coses que
es fan i desfan.



XVI
Al capdamunt de l’estiu
pluja d’estels

El cel ben negre.

Fa fred. T’abrigues
amb els somnis
regalimant galta avall

fins que es glacen.

En això consisteix l’hivern.



XVIII

(Escrit a la pissarra de classe
de Ciutadania per vampirs)
Mastegar promeses com xiclets:
bluetack per penjar la càries.



XVII

(Imperialisme)
Diu l’edil: Aquell
que es salva no desfà camí,
es despulla mentre avança.
I afegeix: això
tan val per vencedors
com per vençuts.

VORA EL TEU CENTRE
HI HA UNA FINESTRA
A CENT PER HORA

(ENRIC CASASSES,

Canaris fosforescents)

`

Proposta d'encefalograma

`

...Uh oh pffff oooh uh zzz bang ngueee mmmh sí no sí no mmmh uh ha toc toc yeh oh pffff nog nong ssshh pssst dring dring crash ah oh ih ih mmmh psee psee psee haaa ni-no ni-no splash grrrr nyi nyi oh ooh ooooh zzzz ring riiing riiing píí píí pipííí pfffff grff grff aha aha ti ti ti ti ti ding dong tac e tac s tac r tac c tac r tac i tac u tac r tac e oh uh ah splafff na-na na-na rng ring ppfff mmhhh uh oh ah? ________________________________________________ Uh oh pffff oooh uh zzz bang ngueee mmmh sí no sí no mmmh uh ha toc toc yeh oh pffff nong nong ssshh pssst dring dring crash ah oh ih ih mmmh psee psee psee haaa ni-no ni-no splash grrrr nyi nyi oh ooh ooooh zzzz ring riiing riiing píí píí pipííí pfffff grff grff aha aha ti ti ti ti ti ding dong tac e tac s tac r tac c tac r tac i tac u tac r tac e oh uh ah splafff na-na na-na rng ring ppfff mmhhh uh oh ah ________________________________________________ Uh oh pffff oooh uh zzz bang ngueee mmmh sí no sí no mmmh uh ha toc toc yeh oh pffff nong nong ssshh pssst dring dring crash ah oh ih ih mmmh psee psee psee haaa ni-no ni-no splash grrrr nyi nyi oh ooh ooooh zzzz ring riiing riiing píí píí pipííí pfffff grff grff aha aha ti ti ti ti ti ding dong tac e tac s tac r tac c tac r tac i tac u tac r tac e oh uh ah splafff na-na na-na rng ring ppfff mmhhh uh oh ah? ________________________________________________ Uh oh pffff oooh uh zzz bang ngueee mmmh sí no sí no mmmh uh ha toc toc yeh oh pffff nong nong ssshh pssst dring dring crash ah oh ih ih mmmh psee psee psee haaa ni-no ni-no splash grrrr nyi nyi oh ooh ooooh zzzz ring riiing riiing píí píí pipííí pfffff grff grff aha aha ti ti ti ti ti ding dong tac e tac s tac r tac c tac r tac i tac u tac r tac e oh uh ah splafff na-na na-na rng ring ppfff mmhhh uh oh ah...

`

Redundantia

`

Crear és saber plagiar.

`

Tècniques de rehabilitació

`

Veure la vida passar quan la cambrera et pregunta: -¿qué, aún construyes?- i li respons: -bueno, més aviat miro que no caigui.

`

Corall

Vora les runes gregues és impossible la soledat.

La soledat és el seu privilegi, quan les veus de lluny.

FELIU FORMOSA

Després de tan buidar i buidar semblava lògica tota aquella entrada d’aire, tot aquell Nauplio suant goig de la pell i jo, corprès per les olors de ginesta i pinassa i cases assolellades i records i aquella flor tan mediterrània que no em surt mai el nom, escales i carrerons i prats verds i platges com qui demana un taxi, i vaixell i platges ara Corfú dormir mirar el mar el mar el cel les roques, el mar, el mar, aquella pau, i els meus ulls com estrelles als ulls dels extraterrestres, i també Corint i el soroll dels insectes aquells que tampoc no recordo mai el nom, i altra vegada tanta llum damunt les runes mentre apaguem el fogonet i escorrem els espaguettis entre tanta llum blava, d’un blau transparent. I l’home aquell dessalant-nos amb la manguera i després de tan caminar fer la birra de mig superglaçada de rigor, i estar be rebé requetebé amb totes aquelles dualitats tan Krishnamurti i els cumbaiàs tocant la guitarra la nit del ferri a l'Adriàtic i nosaltres a l’intempèrie estirats damunt d’aquella tela asfàltica rugosa, i amunt amunt, tan amunt que ja es veia el cap del cim i la caiguda però en aquell moment del que es tractava era de no pensar-hi, i fins després.

`

imatge

Primera pedra

´

Costa escriure sense fer gaire el ridícul… Escriure això o allò altre que ara aquí diuen pitjor i ara allà millor, escriure resseguint graons i baranes, escriure sense saber perquè, escriure potser per no saber-ho, escriure per ajustar les coses al teu (dis)gust, escriure per passar l’estona, per crear l’estona, per després poder somiar l’estona, escriure les ganes i les ganes escrivint-se, escriure perquè si o perquè no… Escriure per escriure. I punt.

`

70

`

"La naturalesa no és una gran mare que ens ha parit. És creació nostra. És al nostre cervell on cobra vida. Les coses són perquè les veiem, i allò que veiem, i com ho veiem, depèn de les Arts que ens han influït. Mirar una cosa és molt diferent de veure-la. Res no es veu mentre no es veu la seva bellesa. Llavors, i només llavors, adquireix existència. En l’actualitat, la gent veu boires, no perquè hi hagi boires, sinó perquè poetes i pintors els hi han ensenyat la bellesa misteriosa de tals efectes. Hi podrà haver hagut boires a Londres des de fa segles. Segurament n’hi va haver. Però ningú les veia, i per tant res sabem d’elles. No van existir fins que l’Art les va inventar."

La decadència de la mentida, OSCAR WILDE

"L’home de la ciutat té, de la naturalesa, les idees que li proporciona el jardí de la cantonada. […] D’aquí estant es veu que el mot d’Oscar Wilde que la naturalesa imita l’art, i altres mots compresos en la seva “Decadència de la mentida”, no poden ésser dits més que per un Londinenc fins al moll dels ossos, acostumat a veure la naturalesa a través del parc de Sant Jaume. A la seva època, a tots els racons de Londres on hi havia una mica de verd es podia veure un xaiet que rosegava l’herba amb un posat angelical i dintre del gust que volen els homes refinats que siguin els xais. Aquests xais, el verd intel·lectual de Londres i els reflexos de la lluna al serpentí del parc de Sant Jaume han creat l’estètica més per a ciutadans que existeix."

Cartes de lluny, JOSEP PLA

`

Horòscop

Li agraden els fòssils, les explosions amb comandament a distància, també la típica de la Beyoncé sonant al cotxe. Somriu quan recorda les boles de neu damunt dels timbres, el profe aquell de la regla rebatejant-lo com a "don despiste", quan posa una foto seva de jove al meu costat. Diu que en general està content, un d’aquells content deixar passar, content allunat ara no hi sóc ara faig el pallasso ara m’enfado, tot amb impecable coreografia. La paciència no és el seu fort, però s’asseu a la butaca, lleugerament encorbat, amb mans de nen que està molt molt a dins de la pel·lícula. Seré jo d’aquí trenta d’anys?

foto

Wonderwall

'

Els operaris canvien els vidres a les ulleres de l’oficina. Somio pàgines llençol, portades nòrdic, xiclets de ginebra boníssims. La llum de la tarda és de teatre, el cel, tan gris, sembla tenir la intenció de caure, escriptures Gaia. Somric quan diu que entre l’ou i la gallina sempre hi resta alguna ploma.

`

¿Quién de los dos morirá primero?

Tu: somriures asfaltant camins, camins plegables i plens de llumetes que guardes a la teva matriuska particular, orquídies d’interior i jardins on allunar mentre els demés discuteixen sobre els límits de la civilització, abraçades jersei, pel·lícules quadre perpetu i berenars afrancesats. Suaràs menta pels ulls? Caminaràs records crossa? Optaràs per donar-te a l’elasticitat de la carn? Faràs un gronxador amb la por, com sempre?

Jo: Magdalenes de plàstic a doquier, bombes nuclears silencioses que travessen contínuament el cos, ulls enamorats espurnejant E-330 i llagrimal etílic, soroll de fons, pensaments gratinats a la televisió, pensar el meu poble com el cinquè cinturó metropolità, pensar interruptor in crescendo als dits, pensar lletraferit, pensar dietes estrafolàries que incrementen el pes del buit, rememorar la dificultat de verbalitzar. Serà la despulla el tresor ? Engendrarà la coïssor un nou món? Robaré finalment el rostre a la tristesa?

imatge

Vermut

`

(I llavors, quan de sobte s’omple el buit amb el perfum aquell i el món sencer passa a cabre en una magdalena).

`

Once upon a time

Llàgrimes diamant, ferides rubí, llençols foradats on encaixar les mirades, la mandra a començar a escriure i la mandra a deixar d’escriure, que tot s’acabi que tot comenci, els diferents nivells de l'ascensor, l’entrar i sortir de la dutxa, del llit, de la llum i l’ombra de la carn, dels buits líquids on neden “els fills de la mitjanit” ─ara faltaria llegir-lo. En un altre ordre de coses, solventar potser la confusió que tinc entre Frank Spencer i el prota del superman aquell que no sabia aterrar. Esdevenir Venècia. Confiar en que el proper nobel inventi el Cor amb comandament a distància.

`

Promenade

Cinc minuts. Després metro gentada i classe, la noia guapa a les 10, Felipe Benítez Reyes o conferència sobre Salman Rushdie, després… després ja es veurà. Enrecordar-se del nom de la pintora que sortia aquest diumenge a la vanguardia i que exposa a no sé quin lloc de Barcelona, la confirmació que la inspiració neix per una estranya conjunció d’entre les cames, pintures llàgrima, palaus grecs, volar en mode xiprer. Incorporar Montaigne i Greig a la carta dels reis. Cinc minuts, en definitiva, perduts.

foto

´

Reversions i etc

`

I. (Metagurú)

És ferida oberta la carn més tendra…

la veritat segrega sang

i la llum
només il·lumina el desordre

A les fosques palpita el cor fosforescent.



II. (La princeseta i el fesol)

No té ous la princesseta, no
no té ous però té fesols
i romanços guardats al calaix
on tot de ropa la despulla

Es fa la distreta la princeseta
quan la inèrcia tan de seda
fa com que la viola amb el mal gust
d'haver d'anar a collir la fesolera.


---


III

El socorrista menja boques
de peix

pressenteix ungles
fremint la son del volcà

el seu desig, la seva sang

el socorrista demà tornarà
a la casa que no existeix.

La seva illa, una crosta.



IV
Darrere el vidre
el camaleó sensible
que despulla l’estiu
amb el calfred
que vesteix l’hivern...


V
Amb l’abric insuficient
despullar l’hivern:

automutilació:


VI
Casa és enlloc -i dorm-.
És a dir, com ser jo si és no fent res?
i què significa casa, cotxe, pinta,
mirall?
o més aviat no tenir-ho?
o mirar, o veure, o pondre la gallina?
o més que respostes, respondre?


VII
Fortor de peus, formats
de promeses que no arriben,
dissort calçada amb ferradura,
peus nus que ja enyoren
la capsa de sabates.

Potser, no cal anar ben calçat...

La solució: haver d’haver-n’hi?



VIII

Veritat. Màscara. Ara!!!



IX

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.

L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea

El sexe, el sexe, el sexe!

`

Martina Stella

Voldria canviar el fotograma aquell de l'últim petó en que ell la deixa i s’en va per tornar amb la nòvia de sempre amb la vida de sempre, voldria que tot fos tan fàcil com els seus cabells, com el seu contorn d’ulls i llavis i coll, com tot aquest aahh, tot aquest ffffhhh, tota aquesta mirada amèlie fonent-se. Voldria que amb el temps no passessis a ser tu "la nòvia de sempre", a haver de tornar al baúl atrapasomnis, a tornar a intercanviar papers, voldria que el cada dia amb tu fos desplegar tot el calendari de precioses lolites que et fan plorar sexe i alegria pels ulls, que converteixen les papallones en un temple grec on oferir-se en sacrifici dia sí i dia també, que provoquen que peter pan s’infli com el ninot de michelín i tot i tot això que només sé escriure’t amb el cos.

´

Novembre

...reventar calidoscopis/ sota la pluja txa-txa-txa

DANIEL BUSQUETS

Tren txa-txa-txa entre mimos i Les edats d’or i amb la nit als finestrals i dormitejant als incòmodes seients de la renfe, petons-taxi “hola què tal pare”” “has pensat a deixar-te barba?” i menjar sopa bullent i “hola què tal mare” i “on paren els germans” i tot bé com sempre i s’ha mort aquell i aquell altre tal i sí sí sí però nosaltres ja marxàvem eh i carretera avall amb l’Ibiza passión encara amb gasolina -menos mal- i parada-taxi i “rustuiet, què tal” abraçada i puja endavant, aparcar i mmmh que bo mmmmh el blue ribbon empebrat i “que tal” “bé bé” i osti quin sopar que ens espera quan torni després de dos anys veient món, veuràs ramon quin sopar borratxera salivant pels descosits de ciutat vella i ja veuràs ja veuràs que em diu en marc amb el llenguatge de les parpelles talment els soldats americans fets presos a l’irak, al primer irak de fa vint anys quan la cnn fou el camp de batalla de la guerra i tot això, però on anàvem, va, que després del gin fem cap a la inaugració del bar de torn ple de jovenets i jovenetes i algun passat també, els de la barra “ei com va”, i “mira’ls, són aquí” i “ei hola què tal” i jo diria que aquest va encocat però allò que no n’estàs segur i fas com qui res i bla bla i hihi haha, i al final ja prou que demà ja se sap i, demà, petons despedida fins després, i seguir la nit d’ “hola què tal” i “bé bé” i avui sí que es confirma la mirada-coca, “ei, t’en preparo una per tu?” i “no no gràcies” i cadascú a lo seu, jo a les copes lo de sempre i arriba el final, el principi del final i adéu i cotxe sense mossos a la vista així que adéu final cap a casa dormir i somiar lleganyes de saliva, sexe al cub elevat a sexe i matí de passejar amb els núvols que plouen fulles i la tardor que fabrica camins per la bici i crec-crec de la roda al passar i olor de xemeneia -millor perfum-, perfum de xemeneia i fulles a l’aire i gris tranquil diumenge amb la dona gran de torn que et saluda “bon dia” i jo que inspiro per regalar-li el meu millor somriure “bon dia”, i passar ja cap a la dutxa i imprimir i postmodernitat al sofà esperant els entremesos canalons i emperador tot amanit per aigua fresca de l’aixeta i sofà padre de família i va va pare-taxi “desperta, que sinó llavors vénen les presses” i cal tornar i “adéu pare adéu, i cuida’t” i de retorn el tren que arranca sense mimos i amb Nura a les mans i amb uns negres que van trajejats amb ulleres i boina i tot això i amb l’alienat dels auriculars de torn i amb un autèntic exèrcit de petits boy scauts dalt del tren tots txa-txa-txa.

`

Ribets, ronquera, ronsa...

`

I

Magma pedra magma

volcà dormint magma arbres

magma ciutats magma llumins

magma carn magma coagulant magma

magma pare nostre magma mà magma

aigua magma nàufrag magma mar magma

alguna cosa que encara crema magma entre
les cames magma cames magma llit magma

descans magma fred magma incertesa magma

de reüll magma sota sospita magma poma magma

somnis magma perfum magma camí magma dones

magma dies magma udol magma lluna magma en un

cove magma postres magma ronc magma vers magma…

La teva illa, una crosta.



II.

(Perspectiva)

Si fos possible

el fons

`

deixar de caure

al fons

`
del pou sense fons

`

si fos possible
`

el fons

en caiguda lliure

`

si no fos que

el fons

`

(avall)

`

(en el fons)

`

és la manera humana de volar…



III

Saliva, menja gana, mastega
promeses com xiclets

corrent damunt la càries del vampir

vesteix i desvesteix el fred, passeja
maniquís als blaus grumolls del sangtraït…


I així es va omplint de tot allò que ignora.



IV

Tallar la carn i veure,
com si aquesta fos
la veritat de l’òs.

Tanmateix, la sang…



V
(Càndid)

En via morta,
envia’m l’horta.

`

Apartment Therapy

Picar i picar i vinga picar i res res i vinga res, res més que el ressó de picar i picar, ni escletxa ni empaperar parets ni res de res i vinga picar i picar, i baixada, i aferrar-se a algun link gronxador salvavides, horitzons crispetes al millor preu, picar una mica d’aquí i una mica d’allà, i anar fent com el fuster que espera que passi la crisi per poder recol·locar l’estoc de finestrals acumulats.

`

imatge

Del calaix dels mal endreços II

´

I
El moviment es demostra caminant, sí
però que el vent es corrobori
en la batent de les fulles
no explica, tanmateix, la tremolor
freda i despullada del brancam
sostenint la darrera fulla.



II (Blow up)

Capta(r) l’essència
amb l’objectiu
com a marc del desig
que, píxel a píxel,
augmenta l’essència
del mirall com a punt
de partida.



III (Perspectiva animal)

No acabo de comprendre la diferència
dels humans evolucionant del mono.

Corro a caçar ratolins perquè sí

Crec que no necessiteu cap ajuda
suprema i malvada de cap diable.

Miolo indòmit als quatre vents.

Discutir amb tú seria malgastar la tarda.

´

IV (Els anissos)

Ell, el poeta, el gall espolsant-se l’alba.
Ella l’estima malgrat ser gallina.

Ell, el poeta, la teòrica d’una nova retòrica
amb la mateixa dèria de sempre.
Ella improvisa el jaç a mesura que.

Ell, el poeta, el recel de la primera pedra.
Ella, acala la platja, -l’horitzó li centra
la mirada a la lluna de valència-.

Ell, el poeta, l’abraça amb un sí que vol dir no.
Ella l’acabarà deixant.

´

Aprovar i tira milles

`

Pensar en com emmarcar les martingales de Vattimo per presentar un petit treball sobre postmodernisme -en format, però, modern-. Pensar en si declarar que la mort dels “meta-relats” de Lyotard ja és en si un nou “meta-relat”, en si la modernitat no es pot superar críticament perquè justament la categoria de superació crítica és constitutiva de la pròpia modernitat, en que el Post- no és un “després de” sinó més aviat un plasmar les “impossibilitats” que desencadena la modernitat a través de l'adhesió, a través d'un sumatori “d’obres” que es valoren amb termes quantitatius més que no pas qualitatius. Es a dir, que no es tractaria d’anar al Macba i "dir" això és posmodern i això no (segons si agrada o no agrada), sinó més aviat de l'existència d'un corpus que existeix per defecte més que de manera constitutiva en si mateixa, una existència que necessita doncs d'un context, de la pròpia "història" per poder existir, arrossegant-la, sí, però d’una manera distorsionada, tergiversada. Tot plegat, em recorda a la poètica de l’huracà on el centre esdevé al perímetre i viceversa i així vinga girar i girar. I a no sé que algú tingui alguna aportació a fer, jo només hi afegiria alguna cita d’en Palol i ja donaria aquest pretès “esbós” per treball finalitzat.

`

2050 Brasov post

`

(la crònica aniria més o menys així:)

`

...és ben sabut que el forat de la capa d’ozó també afecta a les criatures nocturnes. Així, hi ha vampirs afectats pel canvi climàtic, els ullals muten i els hi creixen pell endins. A la mínima que mosseguen, doncs, sagnen. Alguns afirmen que es tracta d'una qüestió d’evolució, que així el cercle es tanca i hom es pot alimentar ad infinitum sense haver de recórrer a l’altre. El problema esdevé però, quan els nens vampir s’enganxen al xiclet i s’els hi corquen les dents, quan els avis han de recórrer a transvasaments dia sí i dia també. Aquest fenòmen ha permès veure per primera vegada vampirs a cal dentista així com el creixement de tota una nova indústria de la odontología que, sigui dit de pas, produeix una munió de deixalles que contribueixen al negoci i d’aquesta manera es tanca el cercle.

`

69

`

"A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. Els moments que s’oposen a la realització de tots dos estats límit són de la mateixa naturalesa: deriven de la nostra condició humana, que és enemiga de tota infinitud. S’hi oposa el nostre sempre insuficient coneixement del futur; i això s’anomena, en un cas, esperança, i en l’altre, incertesa del demà. S’hi oposa la seguretat de la mort, que imposa un límit a tota alegria, però també a tot el dolor. S’hi oposen les inevitables preocupacions materials, que, així com enverinen tota felicitat duradora, també distreuen constantment la nostra atenció de la desgràcia que ens amenaça, i en fan fragmentària –i per tan suportable- la consciència.
Van ser justament les incomoditats, els cops, el fred, la set, allò que ens va mantenir surant sobre el buit d’una desesperació sense fons, durant el viatge i després. No pas la voluntat de viure, ni tan sols una conscient resignació: perquè són pocs els homes capaços d’això, i nosaltres no érem més que una mostra qualsevol d’humanitat."

Si això és un home, PRIMO LEVI
(Traduccio: Francesc Miravitlles)